Heartless Song

I feel alone,
So far from home,
And now I realise,
That all is left behind...
That this is my demise.
Cut down my wings,
Now i dont believe,
That feeling alive,
Doesn't give anything(anything to me)
Without you.
I promise to rise,
I've promised not to burst.
I wish you think of me,
(as I think of you)
I wish I could say I love you..
Again.
Is this what I wanted to be?
Is this my life's gift?
I just wanna see you smile,
(your lips... just let me fly)
I hope I'll lay by your side.
I've tried so many times,
Not to remember your voice.
Not to dream of your eyes.
I have fallen a part,
I bleed seas so many times.
You left me so blind
You held me so high
And then, you just said: Good Bye.

Nèixer per viure sempre.

L'únic que sé
es que jo sé
que tu saps
que jo sé
que tu saps.
És tan fàcil dir que vius al paradís, però tan difícil entendre'l i fer-ne ús real d'ell. Hi és a cada moment que has de pensar en el que fas, dosfrutant d'aquell segon, d'aquella petita emoció. En el fons, som el que som, però, la vida és el que és? La vida és tot allò que vols que sigui. Un "paradís" constantment canviant.
Un dia el teu món pot ser groc, ple de llum, de somriures, de mirades que donen vida... I d'altres aquest món,  ara gris, és un drap moll, ple a vessar de llàgrimes, de crits apagats i de mirades inexpressives... Però en el fons tots sabem que si el món canvia és perquè un en vol. Ets tu qui mana aquí, qui porta les regnes de la teva vida, ets tu qui marca el ritme!
Pots marxar sempre que vulguis d'aquí, la sortida és ben fàcil, no fa falta ni buscar-la, però tots aquells que han prés aquella decisió, la d'acomiadar-se sense dir adéu, han deixat buit. Hem de veure que la nostra línia, passi el que passi ha de seguir endavant, demostrar al planeta blau que qui el fa rodar som nosaltres mateixos, cadascú a la seva manera, però sent un i no pretenent ser algú altre. Així doncs, fem que el nostre viure, les nostres decisions i les nostres accions, fagin que al marxar d'aqui, no deixem només un buit.. Sinó, bé..., tot just al contrari. Hem de viure per tal d'omplir aquells racons dels cors dels nostres estimats que ara son buits.
I com omplim aquests buits si marxem del seu costat? La resposta és ben senzilla. Demostrant a cada dia que passa que compartir la vida al seu costat és la teva felicitat, que cada moment junts no caurà mai a l'oblit, sinó que, per alguna raó perdurarà per sempre, perquè el record mai marxa, el record mai passa, el record mai expira. Potser la memoria es deteriora i oblida, però el record seguirà viu, allà, on pensavam que no hi podia haver-hi res més. Si si tot just allà en aquell petit racó,no del nostre cap, que per qualsevol problema esborra, sinó al vertader motor del teu cos, allò que de veritat ens manté vius i que ens deixa estimar i que alhora fa que els demés ens estimin a nosaltres...
Hem de viure per tal de fer-nos eterns dins dels cors dels qui estimem, perquè si de veritat hi ha algú que no oblida mai, aquest algú és el cor de l'ésser humà.
Paul

reflejos 1

A cada mirada olvidada
un suspiro perdido.
A cada palabra enterrada..
miento, yo nunca olvido.

Todo abrazo consumido.
Toda lágrima aliviada.
Por más que haya caído,
la recojía admirada.

Recuerdo sus esmeraldas,
reflejadas en ellas su alma.
Cubriendo mis espaldas,
recobraba ella mi calma.

Me respiraba, la respiro...
su voz era música a mis oídos.
Me amaba, la sigo amando...
mi vida son, y serán, sus latidos.

No title

Deixa'm respirar-te,
Deixa'm dir-te,
Mai podré oblidar-te,
Mai deixaré destimar-te.

Llavis tant suaus
Besant-me em plaus.
Son petals de rosa,
Quina vida tan dolça.

Abrasat a la vida,
Quan et rodejo
I respires.

Abrasat al destí
Quan et miro
I em mires.

Divendres nit.

Lluna i estrelles ballen per la nit...
Dibuixen reflexos que pinten linfinit.
Camins sense final, on tot és res,
Caminen verds dos nous estels.

Devant d'ella, els meus ulls encissats,
pels ulls que em son admirats.
Els seus llavis neixen del miracle,
Natural.. Són la meva mel desitjada.

Ella ni tan sols s'espanta,
Quan la meva ànima s'encanta.
Escolta els batecs del meu cor que s'estoba,
Resultat dels seus cabells, reflexos de caoba.

Allargo els braços, càlid i estimat
Amb ella dormo i cau l'eternitat.
Despert sempre cuidant d'ella,
Mes res no importa, dorm tan bella..

Mirada esfereidora,
Que em plau a tota hora.
Veu suau i dolça,
Música per mi s'escolt.


-Pugem al cel?- pregunta.
-Que importa, lamor ens junta!
Volem enllà, enlluerne'm com estel,
Bessem-nos, deixant enrere un vel.

-Quant temps l'amor perdura?
-Mai acaba, perdre'l seria tortura.
Rere llàgrimes els ulls en flames,
Rere els llavis perdudes mil paraules.

Amb tu al llit

Vull restar al teu costat,
Vull plorar veient com dorms amb tanta serenitat.
Amb els ulls injectats en sang,
i preguntant-me on deus estar volant.

Pensava: hauria de lluitar per la veritat?
Hauria de lluitar per allò que em fa somiar?
Preguntes que no calen ser respostes,
Respostes que es formulen soles.

No més malspensaments no més alucinacions,
Ella és amb mi, noto les seves polsacions.
No més malsomnis no més males nits,
Sabent que, ara i sempre, ella dorm amb mi.

La dama de la guadaña.

No temerme debería tu mente,
Pues a lo largo de tu vida
Has visto como indefinidamente,
Acogía toda esperanza consumida.

Se me atribuye tacto frío,
Sin miramientos yo alejo,
Y todo aquel que yace mio,
Congelado en el recuerdo dejo.

Aprended a vivir conmigo,
Pues allá donde mires vivo,
No te preocupes por el tiempo,
Pues problemas y dolores derribo.

En la oscuridad quizá me encuentro,
Palabras, recuerdos, momentos...
Todo problema ahora queda resuelto,
Expira, di adiós a tus tormentos.

Mas mi trabajo es hacerte eterno,
Apagando el dolor de cada uno de tus latidos,
Dibujandote, infinito en el recuerdo tierno,
Una imagen de ti, un diamante a tus conocidos.