Suïcidi. Segur que amb aquesta paraula ja us he cridat l'atenció. Per desgràcia una acció tant egoista és capaç de cridar-nos l'atenció tant fàcilment.
Potser mai havia entès el real significat de la paraula i en vaig fer ús d'ella massa cops. Massa cops repetida al cap, massa cops repetida a les lletres de les cançons, massa cops escrita a la llibreta... Jo pensava que ho entenia, però m'equivocava completament.
Vaig haver de perdre un amic, un company de fatigues, un "homie" i un mestre per adonar-me del que significa aquesta paraula. I de debó, no significa cridar l'atenció, no és la solució als problemes, no és un calmant ni cap analgèsic, no té res a veure amb el que pots estar arribant a pensar ara mateix. Sé de molts que deuen haver viscut una situació semblant a la meva i ara, si estiguéssin llegint això, coïncidirien amb mi. Coïncidirien en què, un cop entesa la paraula, ja no la vols haver de tornar a utilitzar. Ni tan sols la vols veure escrita, no la vols ni llegir, ni tan sols escoltar-la.
L'únic que vols és que aquesta paraula desaparegui.
L'error és creure en aquest fals "pas endevant" i marxar d'aquest món, perquè això és un complet "pas enrere". Potser és la societat en què vivim o potser sóc jo, però cada dia, llegeixo aquesta paraula en nens que l'escriuen als seus braços, l'escolto d'algú que només sap que dir aquesta paraula, la hi veig escrita en els ulls d'una persona que es veu perduda en un remolí que s'ha fet amb les seves pròpies idees sobre problemes que realment no són per preocupar-se si es deixessin ajudar. Sempre hi haurà algú millor que tu, supera't a tu mateix! i recorda, sempre hi haurà algú en pitjors condicions que tu també.
Sé que no puc canviar l'opinió de ningú. Sé que una persona que de veritat pateix, que el seu dia a dia és pitjor que ésser mort, que no té a ningú més que al seu reflex en un mirall trencat per la bogeria, que no vol obrir els ulls perquè algú altre els hi té tancats sota pany i clau... Sé que aquesta gent potser mai podrà canviar d'opinió. I també sé que molts no coïncidiran en que "marxar" és la solució, fins que algú sigui capaç d'obrir-li els ulls.
El suïcidi és d'egoistes.
Només un egoista deixaria de lluitar, pensant que així ho solucionaria tot, perquè, al seu cap, estaria deixant de lluitar per la seva vida i a ningú l'importaria. Del que no se n'adona, és que també està deixant de lluitar per les vides que el rodejan. La ferida que es deixa, és molt pitjor que la que es tracta de curar.
"Només hauria d'haver demanat ajuda...", "Si haguès sapigut què li passava, l'haguès intentat ajudar per sobre de tot...", "Alomillor podria haver-ho evitat...", "Potser l'haguès entès si..."
"Hauria d'haver entès, que no té sentit dir Adéu, quan aquest és un Adéu per sempre."
El suïcidi gela a tothom qui t'estima. Només has de pensar-hi una mica, veure qui et rodeja. No estàs sol, mai ho has estat, has de deixar l'orgull a part i has de deixar-te ajudar. No per no deixar que t'ajudin seràs més fort.
Segueix lluitant. Segueix endavant i mai baixis el cap. Segueix cercant allò que t'omple. Segueix somrient. Segueix sent tu mateix. Segueix els teus somnis i fes-los tots teus. Segueix sense aturar-te. Segueix estimant i deixa't estimar.
Potser res del que he escrit no ho llegirà mai ningú. O qui ho llegeixi no ho entendrà. Però, només volia enrecordar-me'n de tu company. Tu que vas decidir marxar. Tu que vas escollir donar aquella pasa en fals... Mai t'oblidaré, perquè no només vas marxar i vas deixar un gran record que s'em fa petit si penso en que podrien ser molts més i de millors... sinó que també vas emportar-t'en una part de mi, i una part de molts. També vas fer canviar a algú altre, no només vas canviar-te a tu i al teu dolor, i de vegades, m'agrada imaginar-me que passaria si amb aquelles llàgrimes i aquell dolor que ens vas deixar es pogués fer una escala. Perquè potser amb aquesta escala que haguéssim fet tots per tu, podríem anar-te a buscar i portar-te aquí un altre cop amb nosaltres, per poder tornar a ser aquells amics que vam ser tots un cop.
Descansa al paradís.
