Tot al teu voltant segueix el seu curs. Res t’atormenta. Pots dormir tranquil sense haver d’esperar a que aquella veu dins del teu cap es calli d’una vegada deixan-te respirar, perquè t’ofega. Ofegat dins l’eco del teu propi subconscient, la teva veu inunda el teu cap de preocupacions… Per molts, la felicitat és apagar veus, fins i tot la seva pròpia.
D’altres, veuen el seu somriure en una ampolla. Aquests prefereixen una felicitat diguem-ne sintètica… perquè ells, mirant l’ampolla, ara ja buida, veuen reflectit en ella, el que per a ells és la felicitat, un estat d’eufòria. Els seus temors darrere d’unes quantes ampolles buides, no fa res més que treure a la superfície tots els seus somnis trencats, però no els importa. Són feliços.
Hi ha qui s’amaga rere d’una finestra amb la mirada perduda en l’horitzó… Disfrutant del paisatge? No. Aquests creuen que la felicitat es tapar tot el que senten darrere dels seus llavis que es mossegan… Perquè creuen que el que ells pateixen no hauria de preocupar a ningú altre, que els problemes són només seus… Potser per por a demostrar el que de veritat senten al món, o potser per egoisme. Llavors és quan la finestra per on miren s’omple de llàgrimes, la pluja cau incessant, relliscant per tota la finestra de dalt a baix un i un altre cop. Seguiran escudant-se rere la seva finestra sense adonar-se’n de que ,aquesta, és el mirall dels seus sentiments… Sentiments que volen amagar per fer feliços als demés i amb ells mateixos.
Enamorats o potser fantasiosos, pretenen que una altra persona aparegui per emportar-se tot allò dolent i que aquesta t’ompli de “felicitat”. Egoistes. És el nostre error innocent, el primer error del que ens adonem o potser l’últim, que com a mínim comporta frustracions. Ens adonem i és llavors quan entenem, per fi, que dues persones són felices quan estan juntes per compartir la seva felicitat i els seus somriures, fent-se, així, feliços l’un a l’altre sense demanar-se res a canvi i donant-s’ho tot alhora.
Ara bé, què és la felicitat? Algú et pot fer feliç per sempre? Qüestionar-se que és la felicitat és com caure en un pou sense fons. Cadascú trobarà la seva felicitat allà on menys ho creu. Creure que algú et farà feliç per sempre… potser tornaríem a caure en l’error d’abans. Per ser feliç has de tindre una petita autosuficiència, tindre la teva pròpia llibertat responsable, autoestima… Conseguir compartir la teva felicitat amb qui estimes i que aquesta persona la comparteixi amb tu, aquesta és la veritable raó de ser.
Què és per a mi la felicitat? Per què preguntar-m’ho sabent que em crearà mil mal de caps, que em faran buscar allà on no trovaré res…? L’únic que sé és que la felicitat dista de tot allò que provoca dolor.
Res m’hagués fet creure que veient com vola una papallona, hagués pogut entendre una mica més el que significa la felicitat ... Ara hi penso dia i nit.
Assegut a la gespa d’un jardí. Esperant. Deixant volar la meva imaginació...dibuixant dins meu el somriure que dia rere dia em fa somriure. Veig com una petita papallona voleteja just davant meu. Creua la meva mirada,i ,suaument, es deixa caure en una fulla dels rosers. Em fascinaven els seus colors, tant vius, però alhora tant... irreals. Un mantell de colors verdosos i blaus estampaven les seves ales. En aquell moment vaig voler agafar-la. El meu cos reaccionava a un impuls del que jo no era conscient. Provar d’agafar una papallona amb els dits es com provar d’agafar l’aigua entre les mans, impossible, jo ja ho sabia, però només el creure que en uns instants podria tindre-la entre les meves mans , em va omplir d’escalfor. Vaig allargar els braços per tal d’aconseguir-la, però va volar de entre els meus dits tornant a emprendre el seu vol cap a ningun lloc. Llavors vaig caure.
La felicitat és senzilla com una papallona. Ambdós creen un sentiment d’esperó dins teu i t’allunyen de tot allò que fa mal. I la felicitat, actua com una papallona. Quant més la persegueixes, més aconsegueix d’eludir-te. És només quan pares atenció en les demés coses que potser sembla que no importen que la papallona decideix tornar, i és llavors quan suaument es posa sobre la teva esquena.
Allò que et fa feliç et buscarà quan menys ho esperis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada