Follow by Email

diumenge, 25 de setembre de 2011

Divendres nit.

Lluna i estrelles ballen per la nit...
Dibuixen reflexos que pinten linfinit.
Camins sense final, on tot és res,
Caminen verds dos nous estels.

Devant d'ella, els meus ulls encissats,
pels ulls que em son admirats.
Els seus llavis neixen del miracle,
Natural.. Són la meva mel desitjada.

Ella ni tan sols s'espanta,
Quan la meva ànima s'encanta.
Escolta els batecs del meu cor que s'estoba,
Resultat dels seus cabells, reflexos de caoba.

Allargo els braços, càlid i estimat
Amb ella dormo i cau l'eternitat.
Despert sempre cuidant d'ella,
Mes res no importa, dorm tan bella..

Mirada esfereidora,
Que em plau a tota hora.
Veu suau i dolça,
Música per mi s'escolt.


-Pugem al cel?- pregunta.
-Que importa, lamor ens junta!
Volem enllà, enlluerne'm com estel,
Bessem-nos, deixant enrere un vel.

-Quant temps l'amor perdura?
-Mai acaba, perdre'l seria tortura.
Rere llàgrimes els ulls en flames,
Rere els llavis perdudes mil paraules.

1 comentari: