diumenge, 25 de setembre del 2011

Amb tu al llit

Vull restar al teu costat,
Vull plorar veient com dorms amb tanta serenitat.
Amb els ulls injectats en sang,
i preguntant-me on deus estar volant.

Pensava: hauria de lluitar per la veritat?
Hauria de lluitar per allò que em fa somiar?
Preguntes que no calen ser respostes,
Respostes que es formulen soles.

No més malspensaments no més alucinacions,
Ella és amb mi, noto les seves polsacions.
No més malsomnis no més males nits,
Sabent que, ara i sempre, ella dorm amb mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada